L’EXPRESSIÓ "FAMILIARE NOSTRO" NOMÈS POT VOLER DIR "PARENT NOSTRE"

Els diccionaris moderns (deixant de banda el sentit “estar familiaritzat amb una cosa.. un fet”), a part de parent, li donen l’accepció de “empleat o criat”. Fer-lo servir amb el sentit d’”empleat seu” és una redundància, atès a que aquest és el motiu del salconduit, explicant amb detall al llarg de tota la carta que treballa per ell..

Criat no ho podia ser, degut a la categoria de Leonardo (no es qualifica així a un criat), per altre banda, mirant textos d’aquesta època, hi ha un munt de casos en que es citen per separat criats (domestici) i familiars, excloent aquest fet “criat” de la denominació “familiar”, ja que d’incloure-els, nomès caldria dir familiars..

... quibus alii domestici et familiari nostri ubique gaudent et gaudere ...

…pro domestico et familiari nostro habeant et teneant ac recipiant vosque et ...

Els tres pals a les armes de Leonardo no serien base suficient per tractar-lo com parent, hi hauria d’haver un parentiu més proper

“encomanem i manem que al nostre Prestantísim i Estimadíssim Familiar, Arquitecte i Enginyer General Leonardo Vinci, que aquesta ostenta,etc..., etc...

La meva hipòtesi és que nomès calia dir o una cosa o l’altre

o bé dir que se li deixi fer tot.. a aquell “EMPLEAT” seu, (que està al seu servei), si un arquitecte és “empleat”.., és per a fer un treball..

o bé explicar amb detall les coses que ha de fer el que diu que és el seu “PARENT”,

donant amb detall totes les explicacions, per indicar que treballa per ell, cosa que no explicita al dir que és “PARENT” seu, i que seria innecessari repetir si hagués dit “EMPLEAT” seu.

Amb aquest raonament i atès que en el cas d’aquest salconduit... diu ambues coses.. cal inferir que.. l’està tractant de “PARENT SEU”..

Borgia Caesar erat, factis nomine Caesar: Aut Caesar, Aut nihil, dixit: utrumque fuit.

Borja Cèsar era, fet en nom del Cèsar: O Cèsar, o res, diguè: ambdues fou..

Al “Cancionero general”, imprès a Anvers, podeu llegir-hi a la pàg. 381. col. 1. aquest epitafi al Duc de Valentinois N’he fet una traducció lliure (imitant el català del s.xvi, espero que us agradi)..

Aquí tiene poca tierra el que toda la tenía; en esto poco se encierra el que la paz y la guerra del mundo todo tenía. . ¡Oh! tú, que vas a buscar cosas dignas de mirar, si lo mejor es más digno, aqui acabas tu camino, de aquí te debes tornar.

Ací té molt poca terra el que tota la tenia; en aquest poc troç s’hi enterra el que a la pau i a la guerra tot el món sencer temia. . Oh! tú, que vas a cercar coses dignes de mirar, si lo millor és lo diví, ací acabes el camí, d'ací t’en has d’entornar.